Monthly Archives: Novembre 2013

Nova Parada al Mercat de Bétera els dimarts pel matí dels Horts del Perigall!!

Imagen

Anuncis

Taller d’Educació Ambiental als Horts del Perigall. Diumenge 1 de desembre

Imagen

La terapia

La Fertilidad de la Tierra. Patricia Dopazo y Gustavo Duch. Octubre 2013

Al verle entrar con ojos desorientados y melancólicos, tuvo un presentimiento. Le pidió que se tumbara en el diván y antes de poder tomar el bloc de notas, el paciente ya había empezado su relato, ansioso.

― Me gustaría que me ayudara a saber qué soy exactamente y de dónde vengo. Oigo cosas contradictorias sobre mí y quisiera poder aclararme de una vez, no puedo seguir así. Dicen que tengo mucho valor, que lo que doy es de mayor calidad que lo que dan otros, que soy honrado y que me llevo bien con la naturaleza porque hablamos el mismo idioma. Pero otros me dicen que soy viejo, atrasado y que no rindo demasiado. Necesito que me diga, por favor, si todo esto es cierto o no, para saber qué hacer con mi vida.

Efectivamente, pensó la terapeuta, otro caso de confusión y pérdida de memoria intencionado, y de nuevo, provocado por el capitalismo. En varias décadas de insistencia desde todos los frentes, ha causado verdaderos estragos, generando un vacío de pensamiento propio y crítico, que ha hecho que prácticas tan valerosas como el Secano hoy no sepan nada de su papel. Así, ha arrinconado a los sistemas de cultivo más sociales y adaptados a la naturaleza para rendir culto sólo a lo económicamente productivo.

―Mire ― le dijo con voz cálida ― usted es la práctica agrícola que nace con el pueblo y le acompaña en su devenir. En algunos lugares, hay mucha agua, en otros hay poca, pero usted sabe cuidarla y transformarla en alimentos del lugar y de la temporada. Si muchos pueblos hoy están abandonados es precisamente por el declive de prácticas como ustedes y por el muchísimo dinero y subvenciones que se ha dedicado a prácticas intensivas que solo lucran a la agroindustria y endeudan a la población.

― Entonces ― continuó mirándole a sus ojos resecos y de color tierra― es urgente que se autoreconozca y gane autoestima porque de usted depende en buena parte la recuperación de la vida campesina. Sus cultivos, además de dar vida natural y ser parte del mantenimiento de muchos ecosistemas ligados a la agricultura, hoy son el elemento clave para la vuelta a un mundo rural vivo. Con Secanos como usted la población tendrá alimentos sin gastos energéticos disparatados y permitiendo la vida de muchas personas en los territorios rurales. El cambio climático viene a complicar la agricultura mundial y el agua de los ríos y acuíferos se nos agota, por lo tanto solo con sus tierras enriquecidas con materia orgánica será posible seguir cultivando arroz, cereales, garbanzos, lentejas, frutales…

Y el Secano se levantó decidido, igual que se levantan los pueblos rebeldes, sabiendo por fin quien es: una bella proeza agraria.

Agricultura i alimentació, nom de dona

Les dones, motor de l'agricultura
Les dones, motor de l’agricultura
 

Quan parlem d’agricultura i alimentació, poques vegades fem referència al paper clau que les dones han tingut i tenen en la producció, la distribució i el consum dels aliments. Com tot treball de cures, el menjar ha quedat relegat al bagul dels invisibles. Però, l’agricultura i l’alimentació tenen nom de dona, i és imprescindible visibilitzar i donar valor al que mengem i a com mengem assenyalant que això és cosa de tots.

El cultiu dels aliments, especialment les hortes a petita escala, ha estat tradicionalment un treball femení. Als països del sud, encara avui, entre un 60 i un 80% de la producció del menjar es troba en mans de les dones. Malgrat aquest fet, són les dones i les nenes, segons dades de la FAO, les que més passen gana: un 60% de la fam crònica les colpeja de ple. Per què? Les dones treballen la terra, la cultiven, en recol·lecten els aliments, però no tenen accés a la seva propietat, al crèdit agrícola… i, conseqüentment, no reben el fruit del que produeixen.

Però no cal anar als països del sud per veure que el model agrícola i alimentari actual té un impacte negatiu en les dones: aquí, quantes pageses han treballat tota la vida al camp i, en canvi, no han constat mai en cap paper, no han cotitzat a la seguretat social. Vivim en un sistema patriarcal que invisibilitza i menysté el treball de les dones. L’agricultura i l’alimentació en són un exemple clar.

Imagen

El model agroalimentari actual és irracional, no tan sols perquè es basa en aliments quilomètrics, quan podríem consumir-ne de proximitat; acaba amb la pagesia local, en lloc de defensar un món rural viu; aposta per unes poques varietats agrícoles, quan es poden recuperar tantes llavors antigues; és addicte als pesticides i als transgènics, amb el que això implica per a la nostra salut i la del planeta, en comptes de fer agricultura ecològica… sinó que, a més, condemna a la fam i a l’anonimat a les que tenen un paper central en la producció del menjar: les dones.

Quan avui emergeixen arreu alternatives a una agricultura industrial i intensiva que ha fracassat, les dones tenen un paper central. Nova pagesia i en femení és la que trobem en molts llocs del territori, on dones pageses, sovint joves, es posen al davant de la finca i aposten per una altra agricultura i alimentació que situa al centre les persones i la terra. Grups i cooperatives de consum en què les dones tenen un pes central. Experiències d’aprofitament i reciclatge del menjar, “fogons mòbils” i cuines populars, amb dones al capdavant. Horts urbans, que ocupen solars i terrenys abandonats, amb una presència femenina important.

Alternatives que reivindiquen la sobirania alimentària, la capacitat de decidir, nosaltres (pagesia i consumidors), sobre el que es cultiva i el que mengem. Una alternativa que ha de ser necessàriament feminista i apostar per la igualtat de drets, reivindicant l’accés als mitjans de producció dels aliments (terra, aigua i llavors) en igualtat de condicions, tant per a homes com per a dones.

En recuperar l’interès pel que mengem, d’on ve, com ha estat produït… donem valor, un altre cop, a quelcom tan essencial com l’agricultura i l’alimentació. La compra del menjar i la cuina a casa continua sent, en bona mesura, territori de dones. Una feina, sovint, ni reconeguda ni valorada, però imprescindible, que sosté el treball productiu, que sí que valora el capital. Assenyalar-ne la importància, fer que compti, i deixar clar que és responsabilitat de totes i tots és el primer pas per començar a canviar les coses i fer que les nostres vides siguin més justes, sanes i, en definitiva, vivibles.

Font: http://www.etselquemenges.cat/

I Fira de la Biodiversitat del País Valencià 2013. 15, 16 i 17 de novembre de 2013 Elx

Imagen

Vore programa.